Vil·la Pepita i Can Carol

L’agost és el mes més funest per a les cent cinquanta masies i centenars de torretes modernistes que s’estenen per Barcelona. És ara que l’ajuntament i les companyies immobiliàries aprofiten per enderrocar-ne tantes com poden, sabent que moltes de les associacions de veïns estan de vacances i no tindran temps per organitzar manifestacions per defensar el patrimoni del seu barri.

Ca l’Alegre de Dalt, al barri de Gràcia Nova, l’any 1930. Fou enderrocada l’agost de 1981. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

És per això que avui publico una entrada a ple mes d’agost; a mi que tant m’agrada fer vacances (i aprofitar per descobrir nous carrers, indrets i llibres de la ciutat). Estic fart que polítics i empresaris sense escrúpols s’apropiïn del patrimoni dels barris per a lucrar-se. Pot ser que després es vantin de plantar-hi arbres i fer-hi equipaments públics; però el cert és que, sempre hi predominen els blocs de pisos privats.

És més que probable que el lucre privat sigui la principal causa i conseqüència de la destrucció del patrimoni públic. Ens estan robant el patrimoni, d’amagat, en ple mes d’agost i sovint amb diners públics.

Can Giparells, al Guinardó, l’any 2000. Fou enderrocada l’agost del 2006. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

Aquest agost es repeteix la història. Una masia i una torre modernista corren greu perill de ser enderrocades. Avui les coneixereu.

Can Carol. És una masia de Vallcarca. Ja va aparèixer al blog, el desembre del 2013. Va ser construïda a la dècada de 1850, a la part més baixa del barri, just al costat de la riera de la Farigola. Durant la Segona República va allotjar l’Escuela Nueva, i encara avui se la coneix amb el nom de l’Antiga Escola.

Can Carol, el desembre del 2013. Al davant de la masia, hi ha la plaça de la Farigola, urbanitzada per iniciativa dels veïns.

L’ajuntament havia endegat de nou un tímid diàleg amb el veïnat del barri, després d’anys en que l’única acció del consistori era enderrocar edificis centenaris del nucli antic de Vallcarca, que s’ha anat omplint de solars buits. El veïnat tenia dues reivindicacions urgents; una d’elles és salvar Can Carol.

Ahir, uns treballadors van tapiar la casa i van admetre que aquest podria ser el pas previ per enderrocar-la. Aquest fet dilapida del tot el diàleg que prometia l’ajuntament i és un nou atac al veïnat. Segurament, molts dels veïns donaran per mortes les negociacions i no tindran altra opció que emprendre accions més contundents.

Vil·la Pepita és una torreta modernista a la cantonada dels carrers Solanes i Bertran, a la barriada de Bertran del Putxet. Aquest va ser el segon carrer en ser urbanitzat al voltant de la muntanya. Fins a la dècada de 1960 era un dels carrers amb més torres modernistes de la ciutat; avui en queden cinc. Només l’any passat s’en van enderrocar dues.

Segons l’empresa immobiliària part dels beneficis es destinaran a finalitats benèfiques com ara ajudar a un hospital infantil de la ciutat. La mateixa empresa anuncia que amb l’enderroc de Vil·la Pepita també es destinaran recursos al mateix centre.

L’empresa, però, està enderrocant un patrimoni que és públic. Si destina recursos a un hospital és que té tants beneficis que ho pot fer. A més, si l’hospital és públic no hauria de dependre de quelcom d’abjecte com l’especulació immobiliària per a finançar-se. Vil·la Pepita ara llueix uns panells lluminosos, en que s’anuncia el caràcter benèfic que té el seu enderroc. És probable que l’empresa ho faci per que intueix que ja no està ben vist enderrocar una torreta modernista.

Detall de la Vil·la Pepita, on apareix el nom de la vil·la i l’any de construcció: 1900.

Enderrocar el patrimoni i enriquir-se de béns immobiliaris tot encarint el preu de l’habitatge (un dret bàsic, recordem-ho) hauria de ser considerat un delicte greu i un atemptat contra el benestar de la ciutadania.  És un furt públic; i el que es furta, cada agost és una part del nostre passat. Podem decidir prescindir del nostre patrimoni, és clar, però això hauria de ser una decisió col·lectiva.

Vil·la Montserrat, a la barriada de Bertran del Putxet, l’any 2009. Fou enderrocada l’agost del 2013. 

No sé pas de què servirà aquesta entrada a ple mes d’agost; ni si podrà evitar l’enderroc de Can Carol de Vallcarca i la Vil·la Pepita del Putxet. En el fons ho faig, per necessitat. Protestar sempre és una opció molt saludable i necessària. Ja ho deia Manuel de Pedrolo: Cal protestar, fins i tot quan no serveix de res. Esperem, però, que aquest no sigui el cas.