A Barcelona hi ha un públic àvid per les rutes històriques que ofereixen centres cívics, associacions de veïns o empreses privades. És un públic culte, que ja coneix la història de la ciutat, a qui no sorprèn parlar dels grans canvis urbanístics que han patit espais que semblaria que sempre havien tingut la fesomia que tenen avui en dia.

Cal Joanet del Borni, masia de principis del segle XIX, a la cruïlla del carrer Neopàtria i Abat Odó, a Sant Andreu de Palomar (1).

Durant les rutes saben reconèixer quins edificis són més antics. A la masia de Cal Joanet del Borni mai li cal una introducció. Tot tombant la cantonada del carrer Neopàtria durant les rutes, tothom la reconeix com una masia, com un edifici que destaca per ser més antic que la resta.

Cases menestrals del carrer d’en Xandri, a Sant Andreu de Palomar.

Però que distingeix aquesta masia d’una altra casa menestral de Sant Andreu? Què li dóna aquest caràcter rural?

Pot ser que sigui per la distribució de les finestres (algunes més grans i d’altres de petites) i la porta, que no donen al carrer Abat Odó, seguint la típica estructura de la casa de cós, sinó al carrer Neopàtria, mirant cap a mar. Només una petita finestra dóna al carrer Abat Odó. Potser per l’absència de balcons. O perquè el primer pis és molt baix, com es veu per la finestra del primer pis, que és just a sobre de porta de la casa. O per la paret pintada de rosa, però amb algunes pedres que sobresurten, donant-li aquest aire antic. O pel terrat a dues aigües.

Estructures urbanes

Durant les properes setmanes parlarem d’alguns d’aquests elements arquitectònics. De com les dovelles d’una porta o la forma d’un balcó poden donar molta informació sobre la història de l’edifici.

Cal Joanet, des del carrer Abat Odó.

A vegades l’edifici antic sobresurt fàcilment, ja que està envoltat d’edificis més nous o més alts. D’altres, pot ser més difícil saber-ne l’època de construcció.

Imatge de satèl·lit de la zona de Cal Joanet del Borni. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Quan sapiguem com d’antic és l’edifici, podrem situar-lo al context on es trobava. Cal Joanet es va construir al costat del Torrent de Parellada, del qual es conserva un tram al carrer de les Monges, just a sobre de la masia, i un altre al costat de la fàbrica Fabra i Coats, en un carrer que encara porta el nom del torrent.

El Torrent de Parellada, al seu pas per la Fabra i Coats.

Cal Joanet es troba a tocar del carrer Gran de Sant Andreu. Es tractava, per tant, d’una masia urbana -o, més aviat, periurbana-, que no estava al mig del camp, sinó al costat del carrer més important de Sant Andreu.

Fins a principis del segle XIX, Sant Andreu era pràcticament un poble-camí, que havia anat creixent tot construint cases a banda i banda del camí ral de sortida de Barcelona, i amb moltes masies escampades pel territori, aprofitant l’aigua del Rec comtal. Cal Joanet va ser un dels primers edificis en una zona que s’urbanitzaria pocs anys després: els voltants del carrer Gran.

Edificis de planta baixa i dos pisos al carrer Sòcrates, però molt a prop del carrer Gran, probablement de finals del segle XVIII.

Aquest creixement urbanístic començaria, precisament des del carrer Gran, projectant carrers perpendiculars, en direcció a la muntanya, cap a l’altre camí ral que passava per Sant Andreu, el Camí de Dalt. Encara ara, balcons, terrats o murs sense arrebossar delaten als edificis que ja hi eren quan es va començar a construir l’eixample de Sant Andreu.

(1) Capdevila, Alexandra; García, Alejandra; Gómez, Laura; et al., Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques, ed. Llop roig, Sant Andreu de Palomar (2014).

(2) Ibídem.