DSCN4984

Casa d’aspecte rural, al carrer Natzaret, just abans de l’encreuament amb el carrer Cànoves, probablement de mitjans del segle XIX, a l’entrada del nucli de Sant Genís dels Agudells.

Avui us presento la darrera entrada dedicada al camí de Barcelona a Sant Cugat. L’hem anat seguint en cinc articles, de barri a barri. Finalment, avui, pujarem al capdamunt de Collserola. D’allà, el camí segueix pel vessant nord de la serralada, passant per Sant Medir, la Torre Negra, fins a arribar al davant del monestir de Sant Cugat.

La pujada

La setmana passada vam entrar al barri de Sant Genís dels Agudells, pel carrer Natzaret, autèntica pervivència del camí ral a Sant Cugat. Un cop arribats a l’entrada del poble, però, deixem el carrer Natzaret a mà dreta i pugem pel carrer Cànoves.

Sant Genís del Agudells 1900, AFB

Sant Genís dels Agudells, a principis del segle XX. Agudells va mantenir el seu aspecte rural fins a la dècada de 1950.

Així, no arribarem a entrar al nucli de Sant Genís dels Agudells, que veiem davant nostre: l’antiga masia de Can Safont i la seva masoveria, l’església de Sant Genís dels Agudells, amb la seva pedra paleocristiana, la rectoria, el pi centenari, el cementiri parroquial, únic a Barcelona, i tota la munió de torretes autoconstruïdes dels anys 1920, 1930 i 1940. Agudells va ser durant segles el nucli més important del terme d’Horta, fins que, al segle XIX, el poble d’Horta va acabar manant sobre Sant  Genís.

Just a sota nostre, a mà dreta, tenim el centre cívic de la Casa Groga. L’edifici està construït al lloc on, fins als anys 1980 hi havia hagut una de les masies més importants de Sant Genís dels Agudells; Can Gresa o Casa Groga. Va ser enderrocada per que, segons sembla, estava en estat ruïnós, tot i que les últimes imatges de l’edifici insinuen que estava en bon estat. Segurament era més car restaurar-la que enderrocar-la. Avui, l’únic que en queda és la font del jardí.

DSCN5438

Font del jardí de Can Gresa. Al darrere les arcades de la masia, que es veuen a la imatge antiga de dalt.

Deixem enrere Sant Genís i pugem pel marge dret (mirant cap al mar) de la vall d’Agudells. A sota hi passa el torrent de la Font del Roure. El carrer puja força i de forma constant. A un costat tenim les entrades de les últimes cases, a l’altre pins i alzines. Finalment, ens trobem amb un camí que surt del carrer asfaltat.

DSCN4992

Entrada del camí, des del carrer Cànoves.

Fins fa pocs anys (1), el carrer acabava aquí, i continuava en forma de camí de terra, però avui, el carrer Cànoves s’ha allargat per enllaçar amb el carrer que ve del marge esquerre de la vall, el carrer Viver. A sota nostra hi ha la Font del Roure.

El camí puja, força ample i envoltat d’arbres, però s’acaba de cop. Per sort, a mà esquerra hi ha una drecera que ens fa pujar fins a la carretera de l’Arrabassada.

L’Arrabassada

La responsable que l’antic camí ral acabi de cop és que un altre camí més modern li va barrar el pas. A mitjans del segle XIX es va plantejar la millora de la xarxa de carreteres de Catalunya. És així que l’any 1861 la Diputació de Barcelona va endegar la construcció de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, Terrassa i Manresa.

DSCN5003

El final sobtat del camí ral. Mirant cap amunt, l’Arrabassada. 

El primer tram de la carretera sortia de la plaça Lesseps i va suposar la creació de l’actual Avinguda de la República Argentina, que fins l’any 1907 es va dir, precisament, Carretera de Sant Cugat. L’avinguda, girava a la dreta per enllaçar amb el segon tram de la carretera, l’Arrabassada, que travessa serpentejant tota la serralada de Collserola.

DSCN5006

L’Arrabassada des de la drecera del camí antic de Sant Cugat

L’antic camí de Sant Cugat va quedar tallat en aquest punt. L’obra de construcció de la nova carretera ja era prou complexa com per que algú pensés en construir un túnel per que el camí ral no quedés tallat.

DSCN5009

La Font Tenebrosa, a l’altra banda de l’Arrabassada, on continua el camí ral a Sant Cugat.

Avui, l’única opció que tenim és pujar per la drecera i creuar l’Arrabassada amb molt de compte. El camí segueix a l’altra banda. Un cop creuada la carretera, trobem a mà esquerra la Font Tenebrosa, que encara raja aigua. Es tracta d’una reconstrucció nova. Si endinsem pel camí hi trobarem l’antiga Font Tenebrosa.

El camí ral, però, es converteix ràpidament en un corriol i es perd ben aviat entre la vegetació. He provat de seguir-ne alguns sense massa èxit. L’única opció que tindrem és tornar a baixar a la carretera, creuar-la de nou, i caminar a un costat.

Un_cam_al_bosc_de_Sant_Gens_dels_Agudells

Un camí de bosc a Sant Genís dels Agudells, a principis del segle XX. Font: Centre Excursionista de Catalunya.

El camí resseguia aproximadament el traçat de l’Arrabassada, però pel costat esquerre, una mica per sobre del nivell de la carretera. Ben aviat ens topem amb una benzinera, a mà dreta, i un edifici mig enrunat al costat esquerre.

Les batalles del monestir

Es tracta de les restes de l’antic Hotel Sant Jeroni. Parlar de la història d’aquest indret ens costaria més d’un llibre sencer. Aquí s’hi concentren una quantitat ingent de vestigis.

DSCN5016

L’Hotel Sant Jeroni, des de l’Arrabassada.

L’hotel pren el seu nom del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (també anomenat Sant Jeroni del Coll de l’Erola). L’any 1313 (2) ja hi ha constància d’ermitans a la zona. El monestir es funda a mitjans del segle XIV gràcies a l’impuls de Violant de Bar. A partir de 1396, la parròquia de Sant Genís dels Agudells passa a ser sufragània del monestir.

DSCN5018

Restes dels murs monestir, al costat d’un dels nombrosos horts de la part alta de Sant Genís dels Agudells.

El monestir està situat en un lloc molt estratègic. Controla el camí de Sant Cugat i el un dels passos principals per creuar la serra; el Coll de l’Erola. És per això que serà escenari de nombroses batalles.

En totes les guerres que ha patit Barcelona hi ha hagut una batalla important al voltant del monestir de Sant Jeroni: la guerra del Segadors, l’any 1652, la guerra de Successió, l’any 1706, el primer setge que va patir la ciutat abans del de 1713-1714, durant la guerra del Francès, l’any 1808 i, segurament, també durant la segona guerra carlina (1846-1849) i l’ocupació feixista de Barcelona, al gener de 1939.

DSCN5026

Moltes construccions dels segles XIX i XX, a més d’horts i potser algunes cases de la part alta del barri aprofiten pedres, carreus i material de les ruïnes de l’antic monestir.

El monestir va viure la batalla de deu mil sometents barcelonins l’any 1706, que van ocupar-lo per poder controlar el pas de Collserola i la part alta del pla de Barcelona. Va ser incendiat per les forces napoleòniques, l’any 1808 i durant la bullanga de 1835, quan va ser definitivament abandonat per la comunitat de monjos que hi vivia.

Les ruïnes de Sant Jeroni

Tot la zona està plena de petites restes del monestir. Trossos de murs, carreus espargits per la muntanya. La construcció de l’Arrabassada travessava l’antic recinte del monestir i va destruir gran part de les restes que encara hi quedaven.

DSCN5046

Un mur del monestir, que queda interromput pel pas de l’Arrabassada.

Més que totes les batalles que havia viscut l’indret als segles XVII, XVIII i XIX, el que va acabar de destruir el monestir va ser l’abandonament, l’aprofitament de les pedres per als horts i les construccions del voltant i, sobretot, la construcció de la nova carretera.

AMDHG 1

Les restes del monestir a l’últim terç del segle XIX. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.  

L’únic vestigi intacte que queda és una petita capella dedicada a Maria Magdalena. Es tracte, probablement d’una petita ermita, que quedava fora del recinte central del monestir.

El fet que de tot el monestir pràcticament només s’hagi conservat la petita ermita potser no és casual. La història de Sant Jeroni justament va començar amb petites ermites espargides pels voltants del camí de Sant Cugat.

DSCN5063

Part superior de la capella de la Magdalena.

Les dimensions de la capella són molt reduïdes; uns tres metres d’alçada, tres d’ampla i cinc de llarg. Es troba a tocar de la carretera, s’hi pot accedir fàcilment, tot i que està colgada de vegetació.

DSCN5048

La capella des de l’Arrabassada.

L’Hotel Sant Jeroni

Però a més de les nombroses i esparses ruïnes del monestir també ens hi trobem les restes de l’Hotel Sant Jeroni. D’aquest hotel, fundat al darrer terç del segle XIX, encara se’n conserva bona part de l’estructura.

Joan Valls descriu l’hotel al seu llibre Inhòspits (3), que cerca una llarga llista d’indrets i edificis abandonats. Segons Valls, hi ha un pla per restaurar l’edifici que, però, no sembla acabar de començar.

AFB Processó a Sant Medir - Vista Rica

Processó de Sant Medir a principis del segle XX. A mà esquerra veiem l’Hotel Sant Jeroni. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Va ser amb la construcció de l’Arrabassada que es va fundar l’Hotel Sant Jeroni. Aviat es va convertir en una destinació de l’alta burgesia i en un luxós restaurant. Era un lloc de para ideal per als que pujaven per l’Arrabassada; a mig camí de la pujada. Aquí es podia descansar abans d’emprendre l’últim tram fins a arribar al Coll de l’Erola.

Hotel San Jeronimo 9 (1)

L’hotel, avui. Font: Web del llibre Inhòspits.

L’hotel va anar perdent clientela fins que va acabar tancant a la dècada de 1970. Des de llavors ha estat abandonat.

Les Cases d’en Badia.

L’hotel estava situat en un lloc inmillorable. L’indret, és clar, no es va descobrir al segle XIX. L’Hotel Sant Jeroni és el successor d’un antic hostal que hi havia hagut just aquí.

Convent de Sant Jeroni (2)

Recreació de com deuria ser el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. A mà esquerra hi veiem les Cases d’en Badia. Font: Altresbarcelones.

Aquest hostal va sorgir al recinte exterior del monestir. Sant Jeroni, a més del pas del camí de Sant Cugat van atreure nombrosos artesans, com ara fusters, que deurien arreglar els carruatges que venien o anaven a Barcelona. Ho explica Carreras Candi al seu monumental volum sobre la geografia i història de la ciutat.

carreras candi 1 - copia

Imatge del fragment del llibre de Carreras Candi en que parla de les Cases d’en Badia

El conjunt rebia el nom de Cases d’en Badia, per la casa d’en casa d’en Badia, que no era altra que l’antic hostal. Segons Carreras Candi, una única casa ha sobreviscut del conjunt del monestir; que no és altra que la casa d’en Badia.

DSCN5036

L’Hotel Sant Jeroni des de la benzinera. En primer terme hi veiem un petit edifici, de color blau, que conserva encara el seu caràcter rural. Per la seva fesomia, podria ser de la primera meitat del segle XIX o del segle XVIII i per tant anterior a l’Hotel.

Si això fos cert, voldria dir que hi va haver una continuïtat entre l’hostal d’en Badia del segle XVI i l’Hotel Sant Jeroni. Això convertiria l’hotel en successor de l’antic hostal en un dels vestigis més excepcionals de la ciutat. Un antic hostal, al peu de l’antic camí de Sant Cugat, com a únic vestigi d’un antic monestir gòtic, que va ser escenari bèl·lic i lloc de pas durant molts segles.

El Coll de l’Erola

S’acaba el nostre itinerari. Mirem amunt; encara ens queda una pujada de 70 metres, fins arribar al coll de l’Erola. Aquí hi trobarem l’últim veïnat de Barcelona, Vista Rica, sorgit a finals del segle XIX. El nom ve, evidentment, per les vistes que tenim sobre tot el pla de Barcelona. De fet, és l’últim cop que veurem Barcelona de camí a Sant Cugat. Per a molts va ser, literalment, l’últim cop que veien la ciutat o el primer cop que veien la pla del Vallès i, al fons, Montserrat.

DSCN4989

Agudells i l’Hotel Sant Jeroni

La importància del coll de l’Erola ve pel seu nom. Ha tingut diferents versions: Coll de Ça Erola, Coll de S’Erola, Coll de Cerola, Coll de l’Erola o Collserola. Com veieu, aquest pas ha donat nom a tota la serralada. El nom Erola ve del molt era. Erola, per tant, significa era petita (4).

L’últim tram del camí surt del darrere de l’Hotel Sant Jeroni, fins a arribar al coll, a Vista Rica, tot i que no he pogut trobar aquest camí, ja que l’entrada a l’hotel està prohibida. L’antic camí ral, per tant, passava pel costat de l’hostal. A dalt del coll surt el camí de baixada cap a Sant Medir i Sant Cugat.

AMDHG 2015

Dibuix de les restes del monestir. Font: Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

La quantitat de batalles que ha patit aquest indret, i les grans transformacions que ha viscut el camí amb la construcció de l’Arrabassada ens parlen de la lluita pel control d’aquest pas. Qui controlava aquest pas, controlava la serralada.

DSCN5084

L’Arrabassada, just després del revolt de l’Hotel Sant Jeroni. Sovint, de nit, s’hi celebren carreres de cotxes il·legals. 

Avui, la majoria dels cotxes que van a Sant Cugat creuen la serra pels túnels de Vallvidrera. Hi hauran de pagar un peatge, és clar. Al costat, l’immensa església del Sagrat Cor del Tibidabo, que va aconseguir canviar per sempre el nom del pic de Collserola, el Puig Aguilar; i la Torre de Collserola, construïda pels jocs olímpics.  L’Hotel i el monestir estan en ruïnes i l’antic camí ral es perd en la vegetació. Tots ells són els símbols del poder de qui controla, avui, la serra de Collserola i, segurament també, el pla de Barcelona.

—-

(1) La informació del traçat del camí ral a Sant Cugat surt del web La Punxa – Col·lectiu Agudells.

(2) La informació d’aquesta part de l’entrada, sobre la història del monestir, prové del blog Altrebarcelones, del Dani Cortijo.

(3) Joan Valls, Inhòspits, Ed. Angle, Barcelona (2011)

(4) La nformació de l’etimologia del topònim Collersola està extreta de l’obra de Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae.