Som a la cantonada de Porta i Porta. Carrer de Porta i passatge de Porta. I és que aquesta zona del barri de Porta és formada per tres carrers; els que ja coneixem i el carrer Nou de Porta. Què o qui era Porta i quins són els orígens d’aquest barri? D’això en parlarem avui i a la següent entrada.
Cementiri de Sant Andreu, amb una torre d’oficines al fons, una part d’Heron City.
Segons l’ajuntament, l’origen de Porta va lligat al cementiri de Sant Andreu. Es va construir per sobre del carrer de Dalt (que vam conèixer la setmana passada) entre els torrents de Piquer i Garrofers, al municipi de Sant Andreu de Palomar. Avui Porta forma part del districte de Nou Barris, però fins l’any 1897 havia estat un nucli de les afores de Sant Andreu.
Quan l’ajuntament de Sant Andreu hi va construir el cementiri, l’any 1839, però, a Porta feia anys que hi vivia gent. Segles, més ben dit. Ben a prop del cementiri encara hi podem veure dues masies del segle XVII, Can Verdaguer i Can Valent, que van aparèixer al blog fa un any. El camí de comunicava Sant Andreu amb el nucli de Vilapicina i Horta té el seu origen a l’alta edat mitjana, o fins i tot abans, al segle V. I és just aquí, al costat de l’antic camí que hi trobem les dues masies que encara són dempeus al barri de Porta, a l’actual carrer de Piferrer.
Detall d’una casa del passatge de Porta. A dalt, una de les poques dates de construcció antigues escrites en català que hi ha a Barcelona.
També segons l’ajuntament, el de Barcelona, el carrer de Porta és dedicat a Pasqual Porta i Margarit, mestre i llicenciat en filosofia, que va viure al segle XIX. Segons el llibre Masies de Sant Andreu de Palomar, el nom de Porta no ve de Pasqual Porta, sinó de Can Porta.
Cases de mitjans del segle XIX al passatge de Porta, cantonada carrer de Porta; l’indret a on molt probablement hi havia la masia de Can Porta.
De fet, fins a la dècada de 1990 el barri es coneixia amb el nom de Can Porta, que l’ajuntament va decidir escurçar quan va publicar el mapa dels barris de Barcelona, l’any 2000. Segons el llibre, els tres carrers de Porta porten el record d’aquella masia, que justament estava situada en un d’aquests carrers, probablement al carrer de Porta.
En el que portem d’article, sembla clara només una cosa. L’origen de Porta sembla força confús. No se sap on era situada exactament la masia de Can Porta, tot i que hi ha testimonis que en parlen. Posats a triar quin és l’origen del nom dels tres carrers que donen nom al barri, deixaré de banda la versió de l’ajuntament i em decantaré per la del llibre Masies de Sant Andreu de Palomar.
Detall d’una casa del passatge Porta amb la data de construcció de 1882, una de les més antigues del barri.
No sembla lògic que una persona se li concedeixi l’honor de tenir tres carrers, i encara menys quan era una persona que llavors encara vivia. Els carrers Porta i Nou de Porta i el passatge Porta semblen més aviat fruit d’una mena de topònim, és a dir, d’un nom amb el qual s’anomenava un indret. Quan es construeixen els tres carrers, com mínim a partir de 1880, aquella zona era encara rural i eren les masies les que donaven noms als llocs i als carrers.
Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1890. Encerclat en vermell hi veureu les primeres cases del carrer i del passatge de Porta. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. A baix a l’esquerra hi veiem una part del passeig de Santa Eulàlia, urbanitzat l’any 1890 per comunicar Sant Andreu amb el barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, que llavors formava part del municipi. El petit nucli de Porta però ja feia alguns anys que existia.
En els últims vint anys, Porta ha perdut gran part del seu patrimoni històric. Entre tot el que ha perdut, tres carrers sencers, un d’ells per la construcció d’Heron City, un gran centre comercial. Dos d’ells encara hi són, però han perdut molts dels edificis que n’havien format part. Avui en coneixerem un, el carrer de la Maladeta, que queda molt a prop del nucli de Porta, on sí que s’han conservat algunes cases antigues, com les que hem vist, amagades entre edificis més moderns.
L’antic torrent d’en Piqué, l’actual carrer Maladeta, l’any 1999, molt a prop de l’encreuament amb el passatge de Porta. Font: Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. Al mapa de J.M.Serra, que acabem de veure més amunt, ja hi apareix aquest carrer urbanitzat amb una filera de cases amb jardí per un costat.
Torrent d’en Piqué, a la cantonada amb el carrer Escultor Ordóñez, l’any 1997. Font: Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.
Carrer Maladeta, avui en dia. Han desaparegut totes les torres del segle XIX.
Horta de Porta, al carrer Maladeta, en l’espai que ha quedat lliure després de l’enderroc de les cases antiques. L’hort és un espai reinvindicat i gestionat pels veïns del barri de Porta.