El patrimoni d’una ciutat o d’una vila no es mesura només per la quantitat d’edificis de valor arquitectònic o històric que té. El patrimoni el formen sobretot les persones que viuen dins d’aquests edificis. Sense elles, una vila, les seves cases, perdrien tot el sentit. És per això que la història d’avui té tant de valor.
A la vila de Sant Andreu del Palomar no només tenen un patrimoni arquitectònic i històric absolutament impressionant i apassionant. A més, la seva societat civil s’ha unit sovint per salvar-lo. Aquest és el resultat d’una població amb moltes associacions, corals, ateneus, grups polítics, de teatre, esplais. Ara, comença la nostra història.
El 1976, l’Ajuntament decidia redactar un Pla General Metropolità (PGM, pels seus amics i enemics). Aquest pla era el resultat, la combinació i reelaboració de plans anteriors (1953, 1917, etc.). La seva virtut era la voluntat de crear una política urbanística coherent per a tota l’àrea de Barcelona i rodalies.
El seu problema. Es va redactar amb mapes molt petits en que, amb prou feines es veien alguns carrers. Els seus creadors, van decidir demolir, blocs sencers, fer creuar barris com Sant Gervasi de Cassoles o Gràcia amb autopistes, eixamplar carrers estrets. (Jo crec que no es van ni molestar en visitar els carrers que decidien enderrocar). El fet d’haver d’expulsar veïns de casa seva no resultava cap problema.
Sortosament, el PGM ha estat revisat molts cops. A Sant Andreu, però, es volia posar a la pràctica una petita part. Aquesta petita part, però, contemplava enderrocar més de 300 edificis antics.
Doncs bé, si aneu a Sant Andreu, veureu que molts edificis i comerços porten cartells amb un missatge ben senzill: “Salvem el Casc Antic”. Gràcies a la seva tenacitat i coordinació, l’Ajuntament ha cedit. Al final només s’enderrocaran cinc finques, sempre i quan hi estiguin d’acord els seus propietaris.
Us deixo amb una petita mostra del que s’ha salvat. Es tracta d’una illa de cases baixes, situada entre els carrers Bascònia i Jorba. Molts barcelonins les coneixem: les típiques cases habitatges humils, de planta i pis, senzilles, però carregades d’històries. Tot i que no ho sembli, sovint porten a sobre més de dos segles d’existència. Moltes, construïdes abans del 1800. No n’he vist mai tantes com a Sant Andreu.
Per acabar, uns quants enllaços:
– Enllaç dels articles publicats pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, una entitat que estudia i difon la història de Sant Andreu i tota la ciutat. Tots els articles es poden descarregar (una autèntica mina d’or pel barcelonautes!):
http://www.sant-andreu.com/entitats/ceii/index.html
– Enllaços amb notícies sobre el tema, per part d’un setmanari i de l’associació de veïns de Sant Andreu:
http://directa.cat/noticia/veinat-sant-andreu-salva-casc-antic-vila