El garatge d’Ali Bei

A la dècada de 1950 Ramon Porta converteix el que havia estat un magatzem de carbó en un garatge. I encerta. En pocs anys, el barri s’omple d’agències de viatges, garatges, oficines d’empreses de transport i bars per a transportistes.

El Garatge d’Ali Bei als anys 1960. 

El nom del garatge és senzill: Garatge Ali Bei, pel fet d’estar situat al carrer d’Ali Bei. El carrer és dedicat a Domènec Badia, un barceloní de la segona meitat del segle XVIII que va viatjar pel Pròxim Orient, fent-se passar per descendent del profeta Mahoma. Un carrer amb nom de viatger en un barri de transportistes.

El local de la cantonada d’Ali Bei i Roger de Flor havia estat una agència de transports com també ho era la botiga del costat, el Basar Ali Bei. Al costat del Garatge Ali Bei, hi havia dos garatges més (ara encara n’hi ha un).  M’ho diu en Sebastià, un dels treballadors del garatge, fill del Ramon Porta. Per la tarda, l’anar i venir de cotxes que entren i surten del garatge és constant.

L’interior del Garatge Ali Bei.

Tot i això, em dedica tot el temps que pot, explicant-me la història del garatge. La coberta del garatge és feta de planxes d’uralita –que fan molta calor a l’estiu- amb el suport de bigues de fusta de melis. Les bigues tenen almenys cinquanta anys i, tot i les goteres estan en molt bon estat. La fusta melis és una fusta molt resistent.

Imatge aèria de la illa delimitada pels carrers Ali Bei, Passeig de Sant Joan, Ausiàs March i Roger de Flor. El garatge té una forma si més no interessant. La parcel·la és allargada, però irregular. El garatge del costat, que té forma d’L invertida, ja que entre els dos garatges hi ha una casa, de planta i dos pisos. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Els dos garatges i la casa dels números 37, 39, 41 i 43 del carrer Ali Bei són una petita anomalia dins del paisatge habitual de l’Eixample. Blocs d’edificis de quatre pisos o més, ja siguin del segle XIX o dels anys 1970. Què hi fa, aquí, una casa enmig de dos garatges? Què hi fan aquí tres garatges (un d’ells tancat) almenys dels anys 1950 amb una casa entremig? (1)

Els garatges d’Ali Bei, entre el Passeig de Sant Joan i el carrer Roger de Flor.

Segons el Pla General Metropolità les finques dels números 37, 39, 41 i 43 tenen qualificació de zona verda (o equipament), segons m’explica. L’afectació fa que no s’hi puguin fer obres majors. El garatge es pot mantenir, però no pot enderrocar-se per construir-hi, per exemple, un bloc de pisos. En part és per això que el garatge s’hagi mantingut.

Des del carrer es veu la casa, construïda a sobre l’entrada del garatge del número 39, al costat del Garatge Ali Bei, al número 41.

Però jo no he vingut al Garatge Ali Bei ben bé per saber la història de l’empresa familiar, ni del passat d’aquest antic barri de transportistes. Entro dins del garatge amb cert respecte. No sé si l’encarregat em respondrà amb cara estranyada a la pregunta que li vull fer.

Fragment del mapa del municipi de Barcelona de l’any 1885. Encerclat en vermell, la illa delimitada pels carrers Roger de Flor, Ali Bei, Ausiàs March i el Passeig de Sant Joan. Font: ICGC.

No ho fa.

Em parla del seu pare.

Sí -diu-, per qui hi passava un riu. Un rierol.

Fragment del mapa parcel·lari realitzat per l’ajuntament de Barcelona a partir de l’any 1931. Encerclat en vermell la finca que ara ocupa el Garatge Ali Bei. Font: ICGC.

M’entusiasma que faci servir els mots riu i rierol. En Sebastià no ho sap d’un llibre, ni d’un de tants blogs d’història de Barcelona. Ho sap de son pare.

El mapa parcel·lari del 1931 és clar. A la parcel·la del garatge hi passava l’acequia condal, el Rec Comtal. És l’últim vestigi viu del Rec que va tenir el barri del Fort Pienc i, en general, tota l’Eixample. El Rec va seguir sent un rec al Clot, Sant Andreu, Trinitat Vella fins als anys 1970 o 1980. A Vallbona segueix existint i s’utilitza per regar els horts de la Ponderosa (2).

Fragment del mapa geològic i topogràfic de Jaume Almera i Eduard Brossa, de l’any 1891. Molt a prop del garatge, a la illa de sota (Ali Bei, Trafalgar, Roger de Flor, Passeig de Sant Joan) hi passava la riera del Bogatell, que recollia les aigües dels torrents que baixaven des de Gràcia. Sembla que recollia també les del Rec Comtal, des del moment en que el Bogatell es va canalitzar cap al Poblenou, a mitjans del segle XIX. Font: ICGC .

Quan va construir el magatzem de carbó que després seria el garatge en Ramon va tapar el Rec. Amb en Sebastià calculem que això deuria passar després de l’any 1932 –segurament a la dècada de 1940-, ja que el mapa de l’any 1931 encara mostra el Rec.

El carrer Ali Bei des de l’interior del garatge.

En Sebastià m’ensenya l’edifici enfront del garatge. La construcció del bloc de pisos del números 18-20, ara deu fer cinc anys, va patir retards considerables, per l’aigua que hi havia al subsòl. Una màquina, explica, la va estar extraient durant mesos.

Detall de la paret de l’oficineta.

Em deixa fotografiar tots els racons del garatge. L’oficineta on abans atenien els clients es troba per sota del nivell del garatge. Per accedir-hi s’han de baixar dos graons. Les parets estan escrostonades i s’hi intueixen vàries capes de pintura. L’olor a humitat és molt forta.

Es queixa de la calor que hi fa a l’estiu –és pel sostre d’uralita-. Però diu que hi ha una font d’aigua fresca, que surt molt freda, fins i tot a l’estiu. Va molt bé, sobretot quan fa calor.

La font d’aigua del Garatge Ali Bei.

En Sebastià obre l’aixeta i ens hi mullem les mans. Realment és freda. És del riu –em diu-. Mon pare deia que era del riu.

Surto, molt content. Em convida a tornar quan vulgui. Paro a la cantonada i trobo un bar. El Bar El Pont.

M’imagino que el bar, també, deu tenir relació amb el Rec Comtal, fent referència a un antic pont que hi passava per sobre. Finalment, al parlar amb els responsables, descobreixo que el nom ve del cognom de l’antic propietari. Em contesten ràpid –és migdia i el bar és ple- i amb un deix de “ja sabem per què ens ho preguntes”.

Encara s’intueixen les lletres de l’antic rètol del garatge: Garage Ali Bei.

Es fa difícil poder saber d’on ve l’aigua del garatge d’Ali Bei. Però l’important és que en aquest racó de l’Eixample encara persisteix, ben viu, el record del Rec Comtal.

 

(1) Segons el web del cadastre, les parcel·les dels números 39 i 41 van ser edificats l’any 1910.

(2) March, Enric H., El Rec Comtal. 1000 anys d’història, Viena Edicions – Ajuntament de Barcelona, Barcelona (2016)