Delemús

El juliol del 1877 Francesc Estadella Faxas, empadronat a la casa de camp, dita de Baró, districte de Muntanya, entrega una instància a l’ajuntament, el de Sant Martí de Provençals, i exposa: vol construir una paret per parar les aigües que baixen en temps de pluja en el camí conegut com el de la Llegua.

La masia de Can Baró, avui.

L’any 1863 Manuel Hortal entregava una instància semblant a l’ajuntament de Sant Martí per construir una paret per barrar-li el pas (a les aigües), en un terreny de la seva propietat, limitat al nord pel Camí de la Llegua i a llevant amb el Torrent de la Mayola.

Un dels pocs rastres visibles del Camí de la Llegua, al mur del Parc de les Aigües, a la plaça Alfons X. Ja que el mur del parc limitava amb l’antic camí, s’hi va col·locar fa pocs anys un panell amb el nom del camí.

El Torrent de Delemús, o de la Maiola, o d’Artafa (tal i com apareix en diferents documents de finals del segle XIX i principis del XX), va anar consolidant el seu traçat gràcies als murs i parets que els veïns construïen per tal d’evitar que s’inundessin les seves propietats.

Can Baró i el Parc de les Aigües

Però comencem pel principi. El Torrent de Delemús baixa del Turó de la Rovira, prop del Coll del Portell i passa a prop de la masia de Can Baró. Tot el curs alt del torrent és una incògnita, ja que hi ha pocs mapes que cartografien aquesta zona, que no va ser urbanitzada (i els mapes antics de Barcelona sovint només retraten zones més o menys construïdes, o almenys parcel·lades) fins a la dècada de 1910.

Detall de la porta de Can Baró amb la data de construcció de la masia.

El que podem fer és deduir-ne el traçat per l’orografia del barri, pels pendents dels carrers o pel traçat dels passatges (sovint construïts al costat d’un torrent, però mai a sobre del traçat).

El carrer Vallseca, baixa i torna a pujar. El punt més baix del carrer hauria de ser l’indret per on passava el Torrent de Delemús.

El traçat més probable, seguint el mapa parcel·lari de 1931, seria per la dreta de Can Baró (mirant cap al mar), creuant pel mig del passatge Bismarck, creuant el carrer Vallseca pel seu punt més baix i passant pel costat, i en paral·lel, del passatge Vallseca.

El passatge Vallseca.

Un altre traçat possible seria per l’esquerra de Can Baró, tot seguint més o menys el carrer de França i passant, també, pel costat del passatge de Vallseca.

Les restes del pont que passava per sobre del torrent, al Parc de les Aigües, mirant en direcció al Turó de la Rovira.

El torrent apareix per primer cop de forma clara dins del Parc de les Aigües. Un mur i un rec recorren bona part del parc (1). El torrent baixava canalitzat, paral·lel i força a prop del carrer d’Abd el-Kader, a la banda sud del parc.

El torrent, just abans de deixar el parc, en direcció a la plaça Alfons X. S’hi pot veure encara la reixa per on sortia l’aigua que travessava el mur que delimitava el Camí de la Llegua (el mateix mur que vèiem més amunt des de la plaça).

Encarnació, 1936.

El 24 de gener de 1936 Agustí Mariné entregava una instància per a l’edificació de semiparcel·les al voltant del torrent de Delemús.

Plànol d’Agustí Mariné. Font: Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.

Es tractava d’una parcel·la que donava al carrer Encarnació i que fins llavors havia quedat com a descampat i indret per on passava el torrent. Es tractava d’un terreny que formava part de la masia de Can Bartra, que es trobava al costat del Torrent de Mariner. Pocs anys abans hi havia sorgit una barriada de passatges, formada pel passatge, el pas i el passadís de l’Encarnació.

Fragment del plànol parcel·lari de 1931, amb el recorregut del Torrent de Delemús pels barris de Can Baró i el Baix Guinardó. En blau fosc el traçat del torrent que encara existia sobre el terreny i que es pot veure al mapa. En blau clar, el traçat probable, que ja no es conservava físicament l’any 1931. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Un cop travessat el Camí de la Llegua, l’actual plaça d’Alfons X, el torrent girava cap al sud, creuava el carrer Marina. Al travessar el carrer Encarnació creava un petit triangle amb el passatge i el carrer Encarnació. Segons el mapa d’Agustí Mariné la petita parcel·la era propietat de Maria Graell Crusellas.

La parcel·la triangular, formada pel torrent i pel passatge i carrer Encarnació, avui.    

A la banda de mar del carrer hi trobem un altre passatge, un petit atzucac: el carrer de Mariné. Podria sembla un vestigi d’un altre torrent, el torrent de Mariner, que passava prop d’allà. El carreró és dedicat a Agustí Mariné, el propietari dels terrenys de l’any 1936.

El carrer de Mariné, per tant, no segueix el traçat del torrent de Delemús. Des de l’atzucac, però, podem mirar a l’interior de l’illa de cases i endevinar-hi el traçat del torrent. Curiosament, el carrer de Mariné és més curt que el passatge homònim, que es troba al barri del Camp d’en Grassot i porta el nom del Torrent de Mariner.

El passatge Mariné i la traçat del torrent, que creua la illa en diagonal en direcció a la cruïlla dels carrers Sardenya i Taxdirt.

Can Delemús

A partir d’aquí, el torrent seguia més o menys el traçat del carrer Sardenya fins a creuar la Travessera de Gràcia. En aquest indret hi havia la masia de Can Delemús que dóna nom al torrent (2).

Can Delemús, amb la façana esgrafiada, als anys 1920. Font: Estudi de la Masia Catalana, Centre Excursionista de Catalunya.  

Can Delemús estava situada a sota de la Travassera, a dins del que ara és l’illa de cases entre la Travessera i els carrers Marina, Sardenya i Sant Antoni Maria Claret. Durant molts segles l’actual carrer de la Travessera era el Camí de la Travessera, una de les vies més antigues (probablement d’origen preromà) i importants del Pla de Barcelona.

Can Delemús l’any 1951, poc abans del seu enderroc. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Col·lecció del Club Excursionista de Gràcia. 

El nom original de la família propietària de la masia va ser De Lemos, un cognom d’origen castellà que va la parla popular va catalanitzar i convertir en Delemús. Can Delemús era una de les nombroses masies situades a banda i banda del Camí de la Travessera, com Ca l’Arquer (a Gràcia) Can Viladomat i el Mas Ferrer (situats al voltant de l’actual cruïlla dels carrers Sant Antoni Maria Claret amb Maragall), Can Xifré (enderrocat per construir l’Hospital de Sant Pau) o Can Miralletes, l’única masia encara resta dempeus (3).

Vista general de Can Delemús als anys 1920. Font: Centre Excursionista de Catalunya – Estudi de la Masia Catalana. 

Delemús al Poblet

Tot sovint, l’Antoni, veí del barri del Poblet (avui més conegut com a Sagrada Família), anava a veure les màquina extractores d’aigua de les obres de l’AVE pel carrer Mallorca (4). Ho feia amb un deix de sornegueria, observant com les màquines més modernes havien de combatre de tu a tu amb les deus dels antics torrents de Mariné, Delemús o Lligalbé.

Fragment del mapa parcel·lari de 1931 amb dos possibles traçats del Torrent de Delemús. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Però si per sota terra les aigües subterrànies segueixen recorrent el subsòl, al nivell del carrer no és clar quin traçat tenia el torrent. D’una banda, els mapes de finals del segle XIX i principis del XX són clars. Després de travessar la Travessera, el torrent baixava pel que ara és el carrer Sardenya.

Mur, que cap a la meitat traça un angle d’uns 170º, al final del passatge Torres. Els veïns l’han decorat amb una pintura d’una ciutat amb platja i mar. 

Però dos passatges del barri dibuixen certes irregularitats que, mirades des de dalt, des d’un mapa, tracen una línia que travessa dues illes de cases.

Detall del passatge interior de Rosselló, 425. La paret d’un dels extrems del passatge, amb forma de T, segueix la mateixa traça del mur del passatge Torres.

Els dos murs podrien correspondre als límits d’una antiga finca rural, un camí o una altra torrentera. En tot cas són un detall curiós que connecta els dos passatges veïns del Poblet.

El que és clar és que el torrent girava cap al nord-est al arribar a l’illa de la Sagrada Família, tot entrant dins de l’illa i deixant el carrer Sardenya.

La llera del Torrent Delemús, encara visible, pel carrer Sardenya, segurament a la dècada de 1920, al seu pas per la Sagrada Família.

L’indret a on ara s’alça la Sagrada Família s’havia anomenat el Camp de la Batalla (5). El nom podria venir pel fet que s’hi organitzessin pedrades, batalles de pedres entre els nois joves de la contrada (normalment de dos barris diferents). Per tant, no és d’estranyar que Gaudí comencés a construir la Sagrada Família per la façana del carrer Marina, ja que la del carrer Sardenya era ocupat pel torrent.

Detall del rètol de la Bodega del Poblet, al carrer Sardenya. L’únic comerç que encara conserva el nom antic del barri. La Bodega va ser fundada l’any 1886.

Des d’aquí el Torrent de Delemús es fica dins de l’illa de cases dels carrers Sardenya, Mallorca, Marina i València. El Passatge Font, un dels passatges més antics del barri del Poblet, travessa aquesta illa. La traça del torrent ha desaparegut gairebé per complet, però encara es pot endevinar en alguns murs de l’interior de l’illa de cases.

Magatzem de la Bodega del Poblet. El mur del magatzem (a on hi ha recolzada una escala) segueix la traça del torrent.

La traça del torrent es pot veure també al carrer València. La casa del número 426 té una forma gairebé triangular, marcada pel traçat del torrent. Des dels aproximadament cinc metres d’amplada la façana la finca es va estrenyent fins als dos metres a l’interior d’illa.

Mapa parcel·lari actual d’un tros de l’illa de cases del número 426 del carrer València. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Per sota del carrer Aragó es perd la traça del torrent. Segurament acabava confluint amb l’antic camí d’Horta.

El de Delemús és un torrent que ha deixat pocs rastres visibles a la ciutat. Si als anys 1940 encara era un torrent ben visible, avui cap carrer en recorda el nom i les seves traces només es poden endevinar en petits murs, amb l’excepció del rec del Parc de les Aigües.

Paula Font

El passatge Font no està dedicat a cap font que pogués rajar per les aigües del torrent de Delemús, sinó a Paula Font, propietària de quatre mujades de terra en el lloc conegut com el Joc de la Rutlla (5). És un dels pocs, poquíssims carrers del segle XIX que van ser dedicats a una dona. Tots els altres passatges de l’entorn (Maiol, Gaiolà, Bofill) són dedicats a propietaris.

Fragment d’un plànol particulari de mitjans o finals de la dècada de 1860. S’hi reconeixen les primeres construccions del barri del Poblet, a la cruïlla dels carrer València i Sicília. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Al morir, l’any 1870, Paula Font va llegar la seva finca a fills i nebots, dues dones i dos homes, que van decidir urbanitzar la finca i dedicar un passatge a l’antiga propietària. Durant molts anys, però, l’únic edifici que hi havia a l’illa de cases era el de la Bodega Poblet, probablement per què era travessat per un torrent i això feia que el terreny tingués poc interès urbanístic, pels estralls que causaven les constants inundacions.

Va ser la construcció de la Sagrada Família la que va interrompre el curs del torrent, que, almenys fins l’any 1891, encara baixava sense obstacles des del Turó de la Rovira i que, per tant, encara suposava una molèstia o, fins i tot, un perill considerable.

L’entrada del Passatge Font des del carrer València.

Fa unes setmanes, el diari Ara publicava un article sobre el projecte urbanístic que pretén donar visibilitat a la façana de la glòria de la Sagrada Família, que encara no s’ha començat a construir. El projecte preveu una intervenció reduïda dins de la trama urbana: implica enderrocar bona part del passatge. Un passatge que, justament, deu la seva existència al temple.

Visitants i barcelonins (segurament més els primers que els segons) podran observar i fotografiar massivament la futura façana neomodernista, monumentalment catòlica dins d’una Barcelona creixentment agnòstica, des de l’antiga llera del Torrent  de Delemús.

 

(1) Giménez i Compte, Carlota, Rieres, torrents i fonts als barris d’Horta-Guinardó, Ajuntament de Barcelona, Barcelona (2009).

(2) Giménez, Carlota, op. cit.

(3) Blog Memòria dels Barris, article L’antic Camí de la Travessera, publicat el març del 2016.

(4) Conversa realitzada durant una passejada que vam fer amb l’Antoni, veí del barri del Poblet el 21 d’abril amb l’Enric H. March.

(5) Informació extreta del web del nomenclàtor de Barcelona.